Descripció dels productes
El pigment de diòxid de titani és una pols blanca fina.
Quan s'utilitza en pintures, proporciona la màxima blancor i opacitat. Dóna a la pintura un gran poder d'ocultació, és a dir, la capacitat d'emmascarar o amagar el substrat a sota. Ho fa de manera més eficaç que qualsevol altre pigment blanc.
Avui, el pigment de diòxid de titani és, amb diferència, el material més important utilitzat per la indústria de les pintures per a la blancor i l'opacitat. Aquestes propietats úniques es deriven de l'índex de refracció del diòxid de titani. L'índex de refracció expressa la capacitat de doblegar i dispersar la llum. El diòxid de titani té l'índex de refracció més alt de qualsevol material conegut per l'home, fins i tot més gran que el diamant. Per aprofitar aquesta propietat, el diòxid de titani ha de ser extret, refinat i triturat fins a obtenir una mida de partícula fina i uniforme.
Els pigments blancs de diòxid de titani són desenvolupaments del segle XX i, a causa del seu alt poder ocultant, baixa toxicitat i cost raonable, han eclipsat altres pigments blancs tradicionals.
El nostre diòxid de titani és un pigment de rutil de grau R2 que:
Ofereix la màxima brillantor i un to neutre als recobriments blancs,
Produeix matisos brillants i nets,
Es dispersa fàcilment i compleix tots els requisits dels mètodes de producció moderns,
Ofereix un poder d'ocultació molt alt i, per tant, és econòmic d'ús,
Produeix recobriments d'alta brillantor i de poca boira, i és adequat per a totes les pintures i recobriments d'oli, dissolvents i a base d'aigua per a ús exterior.
Origen i Història
El diòxid de titani pot referir-se a qualsevol pigment que contingui un compost de titani. El nom "Blanc permanent" s'ha aplicat a molts pigments, inclosos els blancs de diòxid de titani. Noms tan impreciss poden causar confusió i molts encara s'utilitzen avui dia. A principis del segle XX, el desenvolupament del pigment blanc de diòxid de titani es va produir simultàniament a Noruega i als Estats Units. Diversos processos van ser desenvolupats i patentats posteriorment per empreses d'ambdós països. L'ús del diòxid de titani com a pigment blanc a les paletes d'artista va començar en proves de camp ja el 1916, però no va ser fins als anys quaranta que va començar l'ús generalitzat del pigment.
Font
La natura no produeix diòxid de titani en una forma que es pugui utilitzar com a pigment. El diòxid de titani sol associar-se amb ferro, principalment com a mineral ilmenita. També s'extreu en una de les formes pures, sorra de platja rútil. Els dipòsits de minerals que contenen titani utilitzats com a matèries primeres bàsiques en la fabricació de pigments de diòxid de titani es poden trobar a molts llocs de la terra.
Els fabricants de pigments converteixen aquestes matèries primeres per produir pigments de diòxid de titani. La producció de pigments de diòxid de titani és bàsicament un procés de perfeccionament. Això es pot aconseguir mitjançant el procés de sulfat, que utilitza àcid sulfúric com a agent de separació, o el procés de clorur, que treballa amb clor. Un cop refinat i desenvolupat a la mida de partícula adequada, el pigment es pot tractar superficialment amb òxids inorgànics i un compost orgànic per aconseguir un millor rendiment tècnic, com ara una fàcil processabilitat o una major durabilitat a la intempèrie.
Permanència i compatibilitat
Les formes de rutil i anatasa de diòxid de titani blanc són resistents a la llum. Tanmateix, segons Marilyn Laver (vegeu la nota 5), l'exposició a la llum pot provocar un canvi de color fototròpic en determinades circumstàncies. El rutil pateix aquest canvi de color reversible en menor mesura que l'anatasa. Les formes del pigment de rutil i anatasa són químicament inerts i no reaccionen amb contaminants de l'aire, dissolvents orgànics i altres pigments. L'augment de la resistència a la intempèrie i la dispersibilitat dels pigments de diòxid de titani es proporcionen recobrint el pigment amb substàncies inorgàniques o orgàniques. El nostre grau de diòxid de titani està recobert amb compostos d'alúmina, sílice i zirconi. Alguns suggereixen que la resistència dels pigments de diòxid de titani als àcids i àlcalis és un avantatge per al seu ús en veritable fresc.
Absorció i trituració d'oli
El diòxid de titani absorbeix una baixa quantitat d'oli. La relació d'absorció d'oli és de 15 a 20 parts en pes d'oli a 100 parts en pes de pigment. Si la mesura fos en grams, caldrien entre 15 i 20 grams (en pes) d'oli de llinosa per moldre 100 grams (en pes) de pigment per formar una pasta rígida. Fa una pintura a l'oli d'assecat mitjà que forma una pel·lícula suau i trencadissa.
Toxicitat
Els pigments de diòxid de titani s'han produït i processat durant gairebé un segle i no s'han conegut cap efecte nociu agut o crònic atribuïble al diòxid de titani. El diòxid de titani no es considera perillós, però s'ha de tenir cura en la manipulació del pigment en pols seca per evitar la inhalació de la pols. Les normes d'exposició laboral (OES) per al diòxid de titani a l'aire del lloc de treball s'han establert en 3 mg/m3 de pols respirable total. No s'espera que el diòxid de titani tingui efectes mutagènics, carcinogènics, fibrogènics, tòxics o al·lergènics si es compleix aquest valor.
Etiquetes populars: diòxid de titani de grau anatasa de rutil, Xina, fabricants, proveïdors, fàbrica, barat, descompte, pressupost, preu baix, mostra gratuïta
